Más allá de la vida

La qualitat de les pel·lícules del veteraníssim Clint Eastwood com a director és elevadíssim. Estar clar, però, que això és impossible que es mantingui durant gaires produccions seguides, i clar, tenint en compte que els darrers títols dirigits per aquest han estat d’allò més bé es feia gairebé inevitable que ens arribés una pel·lícula d’aquest que no fos tant bona, i aquesta ha estat Más allá de la vida, una cinta on tenim que reconèixer la valentia d’Eastwood per a fer front a un gènere que fins ara no havia abastat, el “fantàstic”.

El resultat tot i que es manté en gran part gràcies a la mestria del bo d’Eastwood, no acaba de resultar del tot destacable, fins i tot podríem dir que en alguns moments la cosa es dilueix entre el drama i el fantàstic d’una forma excessivament dispersa. Tres històries diferents que s’acaben entrellaçant i que tenen en comú a la mort configuren aquesta proposta on trobem en els papers protagonistes a un insípid Matt Damon, a una esforçada Cécile De France, a una enamoradissa Bryce Dallas Howard i a un joveníssim Frankie McLaren, tots ells d’una o altre forma afrontant la vida en solitari i la mort com a única companya de viatge. Sigui com sigui Eastwood aguanta i tipus i dota de personalitat a un títol cridat a caure en l’oblit.