Código fuente

Duncan Jones va debutar, fa dos anys, amb la recomanadíssima Moon, guanyadora de nombrosos premis i convencent a públic i crítica per igual, ha decidit tornar amb una proposta emmarcada, novament, dins del gènere fantàstic, amb un pressupost força modest (almenys en comparació amb les xifres astronòmiques que mouen la majoria de produccions made in hollywood) i un planter d’actors principals que es poden contar amb els dits d’una mà.

Código fuente parteix d’una base força senzilla, la dels “viatges en el temps”, però el seu guió i sobretot la realització de Jones la fan diferent.

El que en principi es podria fer repetitiu va agafant cos, aconseguint gràcies al seu muntatge que l’espectador no perdi gens ni mica l’interès per el que està passant davant dels seus ulls, ja que tot plegat forma part d’un acuradíssim trencaclosques pensat per cervells que busquin alguna cosa més en el considerat “cinema comercial”. Per suposat en tot aquest engranatge hi trobem als actors, part també molt important, al capdavant de tots ells, Jake Gyllenhaal, convincent heroi de la funció, al seu costat, Michelle Monaghan, que sense ser res de l’altre món aguanta el tipus, per últim i no menys destacable, Vera Farmiga, que treu una gran interpretació tot i les limitacions d’espai en les quals ha de treballar.