Tot i comptar amb una carrera irregular, ningú pot negar que Craven és un d’aquells realitzadors que compta amb uns quants títols més que destacables i representatius dins del
gènere.
Creador d’una icona del gènere de terror com és Freddy Krueger, va ser capaç de re-inventar-se el 1996 amb Scream, creant un nou personatge icònic com és
Ghostface. Ha hagut de passar onze anys perquè Craven, Ghostface, Campbell, Arquette i Cox
tornessin amb una nova i sanguinolent cinta que manté l’esperit de la original i incorpora detalls, sobretot tecnològics, per demostrar que Ghostface està a la última, sobretot
amb això de les xarxes socials, les càmeres sense fils, etc.
Scream 4 manté un bon nivell, sobretot perquè el seu inici és d’allò més “cachondo”, desgraciadament en el tram final la cosa s’espatlla de forma estrepitosa, quedant
tot plegat, més com un pegat que no pas com una cinta rodona. La triplet protagonista (Neve Campbell, David Arquette i Courteney Cox) segueix en
forma, per suposat la incorporació de nous i “tendres” rostres ajuda a que Ghostface faci el seu particular agost. Craven no enganya a ningú, la qüestió
era tornar i per fer-ho s’ha “currat” una pel·lícula coherent amb ella mateixa que no decebrà als seguidors de la saga i, de pas, en trobarà de nous.