Piratas del Caribe: en mareas misteriosas

La veritat és que amb Piratas del Caribe: La maldición de la Perla Negra, van sorprendre a públic i crítica amb una entretinguda cinta d’acció que obria un munt de possibilitats, desgraciadament massa comercials, i que com sol passar en aquests casos van fer de les seves seqüeles, un conjunt mal dibuixat, excessiu i desaprofitat d’una trilogia que econòmicament continua sent de el més rentable.

Amb el En el fin del mundo, la cosa semblava cridada a desaparèixer, però els números van cantar, i per aquesta raó ens trobem davant d’una quarta part que arriba amb algunes novetats, canvi de realitzador, eliminació d’alguns personatges centrals i la incorporació d’alguns de nous, entre ells la de l’espanyolíssima Penélope Cruz, a qui no li puc dedicar cap elogi, i un més que correctíssim Ian McShane. La formula està clara que funciona per si sol, el problema és que tot plegat està mancat de frescor, en conjunt podríem dir que estem davant d’una cinta mancada de personalitat, estereotipada pel seu propi rol. El que estar clar és que al bo de Jack Sparrow (Johnny Depp) se li han esgotat els arguments per defensar una saga cridada a desaparèixer a les profunditats de qualsevol prestatgeria de vídeo club. I que consti que amb això no vull dir que el film sigui dolent, senzillament és un més.