Hanna

Hanna no es un títol gens fàcil de definir, el film del fins ara realitzador de tall clàssic Joe Wright, es mou entre dos gèneres, el thriller i les cintes d’acció, d’una forma un tant especial.

La pel·lícula es mou dins d’un argument de cinema d’acció tradicional, amb la coneguda i multiutilitzada venjança com a taló de fons, tot això en un entorn de conte tradicional, el de la caputxeta vermella, sota el sedàs adult d’una proposta que pretén sorprendre en un gènere marcadament estereotipat, i la veritat és que ho aconsegueix.

Hanna no és com la resta de les propostes d’aquest estil que ens arriben dels Estats Units, la influència europea de la cinta li dóna aquest estil tant personal, estrany i agraït a l’hora. Joe Wright compleix a la perfecció amb la seva feina, per la seva part Saoirse Ronan, actriu de físic i rostre fràgil, aconsegueix trencar la seva imatge amb una combinació de sensibilitat i ràbia a l’hora que la fa perfecte per aquest paper, al seu costat Eric Bana, que sense fer res de l’altre món està d’allò més correcte i per l’altre costat Cate Blanchett que capitaneja un equip realment esperpèntic de dolents de pel·lícula. Hanna descol·loca si el que pretens és veure una cinta d’acció a la moda, si no és així us ben asseguro que la proposta es d’allò més interessant.