Kung Fu Panda 2

Una setmana més ens trobem davant del producte creat sota el condicionant de l’èxit econòmic que va suposar la seva antecessora, com sol passar en aquests casos, la cosa té més pinta d’acabar morint d’èxit que no pas d’una altra cosa.

El 2008 DreamWorks es presentava amb una divertida i entretinguda proposta animada que protagonitzava un entranyable i destraler ós panda, la jugada els va donar un resultat immillorable i per aquesta mateixa raó ens trobem ara davant d’una cinta que segueix la línia d’aquella, intentant explicar l’origen de l’ós protagonista en qüestió i enfrontant-lo a un nou i dictatorial enemic.
La fórmula, i això no es pot negar, torna a donar resultat, el problema és que tot plegat té aquell regust d’història ja vista i situacions més que visionades, per sort en Po, el protagonista de la cinta, manté l’esperit i personalitat que el va fer popular. Tècnicament, i com la majoria dels productes DreamWorks, la cinta destaca pel muntatge frenètic de les seves seqüències d’acció, impecable en presentació i posada en escena de tot plegat, però, d’aquesta mateixa forma la cinta acaba caient en la malaltia que pateixen la majoria de pel·lícules que últimament s’estrenen, la falta de personalitat sòlida i l’originalitat que brilla per la seva pròpia absència. Sap greu perquè la cosa prometia.