Normalment en moltes critiques cinematogràfiques quan es parla, o en el meu cas parlem, de comercialitat estem parlant de productes creats pensant més en l’èxit comercial, o sigui l’econòmic, que
no pas la qualitat de la cinta.
Precisament El origen del planeta de los simios, té tot allò del millor cinema comercial sobre una base sòlida, amb un guió que sense trair el film original, El planeta
de los simios (1968), li ret originals i puntuals homenatges sense necessitat de centrar-se en aquella, aconseguint caminar per si sol.
Amb una alta càrrega d’efectes especials i un intel·ligent guió que aconsegueix compartir espectacularitat amb sentimentalisme, n’hi ha més que suficient, per suposat tot això és possible gràcies
a la destresa en la realització d’un desconegut i novell Rupert Wyatt que combina tots els ingredients d’una hamburguesa de cadena comercial de menjar ràpid amb la millor de les
salses de qualsevol restaurant de primera fila. El origen del planeta de los simios deixa imatges memorables i que segurament recordarem durant temps, per suposat, també deixa
amb ganes de més.