Super 8

J.J. Abrams fa el seu personal homenatge al cinema d’aventures i ciència-ficció dels vuitanta, gènere on el Sr. Spielberg en va ser tot un referent. Amb aquest com a productor, Abrams realitza una cinta de tall nostàlgic però de resultat més que irregular, en part pel barroer desenllaç excessiu en les formes i el resultat.

Amb un inici més que prometedor i un ventall de joves i desconeguts actors protagonistes d’allò més encertat, Abrams presenta una trama intrigant al mateix temps que desgrana la relació entre els protagonistes, de mica en mica, però, aquets Goonies del segle vint-i-u ensopeguen amb una mena de padrastre digital de l’entranyable E.T., que dóna com a resultat tot un desplegament d’inútils focs artificials i efectes digitals, més pensats per satisfer al públic més jove que no pas per què a la història li siguin necessaris. Amb Super 8 ens trobem davant del millor film de J.J. Abrams fins al moment, estar clar, però, que a aquest encara li queda molt per aprendre del mestre Spielberg, o de molts altres que sense dir-se Spielberg també en saben un munt de fer bon cinema sense tant de bombo.