Mientras duermes

La maduresa cinematogràfica de Balagueró queda palesa en aquest Mientras duermes, un treball que defuig de l’estil frenètico-sanguinolent que ha marcat les seves darreres produccions, les dues [REC] que va codirigir amb Paco Plaza.

El realitzador català escull una història intimista i carregada de petits detalls, que creixen gràcies a les qualitats artístiques del seu protagonista, un immillorable Luís Tosar, un guió enganyosament planificat i la realització d’un Balagueró que sap escollir la millor opció en cada moment perquè l’atenció de l’espectador no decaigui.

Mientras duermes tracta d’una relació malaltissa, d’un personatge necessitat d’amor incapaç d’expressar els seus sentiments, i tot això en un entorn d’allò més familiar per tots els seguidors d’en Jaume, aquells edificis barcelonins on cada racó obscur pot amagar un monstre, en aquesta ocasió però, no es tracta de cap infectat, sinó d’un personatge solitari que s’obstina en una relació no corresposta. Tosar demostra un cop més que és un dels millors actors espanyols del moment amb petites subtileses al servei d’un personatge complex i ben dibuixat.