Les versions cinematogràfiques que fins ara s’havien fet de l’obra d’Hergé deixaven molt a desitjar, per sort per a tots, el rei mides de Hollywood, Steven
Spielberg, a decidit posar al dia aquest nostàlgic personatge.
I el resultat és d’allò més destacable, sota una tècnica digital que tot i no estar gens malament encara pot millorar, Spielberg desplega tot els seus coneixements
cinematogràfic, que és molt, per delitar-nos amb una aventura com les d’abans, entreteniment del bo, que si alguna cosa ens deixa clar, és que el bo de l’Spielberg ja va sent
hora que jubili al carrincló d’Indiana Jones, per centrar-se amb el jove Tintín.
L’admiració d’Spielberg per el personatge d’Hergé queda palesa de bon principi, magnífica la seqüència que engega el film, per
postres en algun que altre moment el realitzador es permet petits homenatges tant al còmic original com a la seva pròpia filmografia. Per el que fa als personatges, tot i que
Tintín no ens acabi de fer el pes, no podem negar que els millors elogis els donaríem al memorable Capità Haddock, igualet tal com el recordem dels còmics.