vie
23
dic
2011
Fa temps que el cinema espanyol ha perdut la seva identitat, influenciats generacionalment pel cinema nord-americà. Nombroses produccions de les estrenades els últims anys, imiten el cinema yanki en la seva pitjor vessant.
La darrera en apuntar-se a aquesta plaga és aquest XP3D, cinema de “terror” pensat per un públic adolescent i clarament enganxats a la televisió que lluny d’aportar res al gènere, el destripa amb un guió més que previsible, mancat de tensi, nul·la originalitat i un ventall actoral que sota les ordres d’un novell realitzador, a qui li queda molt per aprendre, no poden més que aguantar el tipus de la millor forma possible. Lluny dels encegats seguidors que els noms dels seus protagonistes pugui atreure, ens trobem davant d’un producte més televisiu que no pas cinematogràfic, la seva mal destre realització és un atac en tota regla al públic més cinèfil o senzillament a tots aquells a qui agrada el cinema de terror, i és que XP3D, tot i pertànyer al gènere de terror, està clar que ni com a Sèrie B podria passar. Un insult cap a la innocència d’un públic en mans de dèspotes mercenaris del setè art.