jue
05
ene
2012
Hi ha gent que creu que les pel·lícules de terror o acció inciten a la violència, serà que no han vist Noche de Fin de Año, un títol englobat dins del gènere de comèdia romàntica del qual donen ganes de passar per la pedra als seus responsables, començant per Gary Marshall, realitzador d’aquesta segona i més que forçada part de la Historias de San Valentín, film que com aquella reuneix un bon grapat de noms més o menys populars que m’estalviaré d’esmentar, entre d’altres coses, perquè tampoc és que s’ho mereixin.
Noche de Fin de Año és el típic producte oportunista pensat per fer diners i on els que hi han participat semblaven més preocupats de saber què cobrarien que no pas del que han demostrat davant i darrere de les càmeres. Històries entrecreuades en una nit tradicionalment festiva que no fa més que reafirmar que el 2011, en molts aspectes, ha estat un desastre i cinematogràficament parlant, aquesta cinta és un exemple de com el setè art, en molts casos, maltracta la paraula art. Personatges que no són creïbles en mans d’actors que no creuen en el que fan i una realització pèssima defineixen aquesta Noche de Fin de Año.